Mort

Vaig mentre roman el cor,

I mentre, el cor movent-se es queda.

Somnie i pense i estic i no,

Però el meu cap somriu i et plora.

I plore, plore perquè vull,

Perquè vull i no volguera.

Somnie i pense, no estic ni puc.

Al cap no estic i al cor, ceguera.

I somnie i pense i estic i no,

i per no somniar ni pense.

No estic ni puc ni vull estar-ho.

Però el cor mor i no desperte (jo)

Estàs i no, somnie i pense,

I quan me’n vaig, tornes alhora

Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,

I el cap es riu i el cor et plora.

Aquest poema en valencià anem a utilitzar-ho al grup de teatre. Vaig començar pensant en un amic que, ja sabeu... Per coses de la vida varem deixar de parlar i vaig continuar-ho en una altra persona molt propera a mi. Espere que vos agrade.