Sí, es extraño que, ya que en mi vida diaria hablo en lengua castellana, escriba alguna cosa en valenciano, pero la verdad es que al utilizar otro idioma, como en este caso el valenciano, se pueden obtener escritos diferentes, con otro "espíritu", no se si me entendéis.
Bueno, aquí dejo el poema de hoy:
Insípida Lluna
I, pesarós, li conte la meua vida a la Lluna
una vida sense llum ni color
i la nit, avorrida, els ulls tanca
entre estrelles d'il·lusió i desig.
La vida d'un ésser sense emocions,
o, millor dit, que no sap dir-les.
La vida d'un d'aquells somniadors
que sempre miren la Lluna.
Una vida fàcil, plena de comoditat
sotmesa als fils d'una titella
Una vida amb molt poc gust,
amb un gust sabor a palla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada